"El porcí del 2020: Un bon mal any"

Anàlisi realitzada pels serveis de porcí de Mercolleida.

Les 53 setmanes de 2020 deixen rere seu una cotització mitjana a Mercolleida de 1,332 euros/kg/viu, fet que suposa un lleuger retrocés del -1,2% respecte a 2019 (-1,6 cèntims). Comparada amb referències anteriors, la mitjana de 2020 resulta un +12,9% (+13 cèntims) superior a la mitjana de 2015-2019 i un +5,4% (+7 cèntims) superior a la mitjana 2010-2014. L'any 2020 ha estat totalment atípic en la seva corba de preus, a causa de la covid-19 a tot el món des de març i a causa de la covid-19 a Europa i la PPA a Alemanya des de setembre. Això ha provocat que el moviment més repetit de l'any hagi estat el descens, primer perquè es venia d'un nivell molt alt en el moment d'irrompre la pandèmia i després perquè el col·lapse dels mercats del nord de la UE per la covid-19 i la PPA ha pressionat també sobre el mercat espanyol. Així, en les 53 setmanes de 2020, la cotització ha pujat en 12 setmanes (la meitat que l'any passat) i ha baixat en altres 24 (el triple que l'any passat), repetint en les 17 restants. Les pujades (amb un total de +18,5 cèntims) s'han concentrat al febrer i març (fins al coronavirus) i, de manera molt moderada, en l'inici de l'estiu, mentre que els descensos (-57,9 cèntims en total, deu vegades més que l'any anterior!) s'han estès al llarg de la primavera i la tardor. I, si l'any 2019 va ser inèdit perquè el preu màxim (que sempre es dóna a l'estiu) es va marcar en la penúltima setmana de l'any, 2020 no ho ha estat menys, ja que la cotització màxima es va marcar a mitjans de març. 2020 tanca amb la seva cotització mínima de l'any, a -39,4 cèntims per sota de l'última cotització de 2019 (-26,4%) i aquest ha estat també el punt de partida per a aquest 2021.

La referència espanyola ha estat molt alineada amb la d'Alemanya fins al juliol. A partir de l'estiu, el preu alemany es va despenjar, pressionat per la limitació de matança a causa de la covid-19 en la indústria càrnia, per caure al setembre, amb la irrupció de la PPA. En canvi, la cotització espanyola ha estat gairebé tot el 2020 per sobre de la francesa, gràcies a la major capacitat de matança instal·lada aquí i a la nostra major presència en l'exportació a la Xina, i només al desembre s'han situat pràcticament al mateix nivell. Els factors fonamentals de 2020 han estat els vaivens de la demanda (a la baixa a Europa pels confinaments però a l'alça a la Xina per la PPA), la capacitat de matança (més o menys afecció de la covid-19) i les restriccions a l'exportació a la Xina (pèrdua d'homologacions a Alemanya, Dinamarca i Països Baixos i tancament d'Alemanya). Espanya ha disposat de tots els canals oberts: s'ha pogut matar, s'ha pogut exportar i el tancament de la restauració s'ha compensat amb un major consum domèstic. El més problemàtic ha estat el mercat intracomunitari, molt pressionat per la sobreoferta de carn dels països de nord d'Europa amb problemes en l'exportació extracomunitària.

En definitiva, tenint en compte el context i totes les incerteses generades, 2020 ha estat un molt bon any per al porcí de capa blanca.