28-03-2019 - 12:15 - cereals i farratges
Els productors de cereals tardor-hivern i cultius proteics es mostren molt preocupats per si es compleixen les previsions de l'Agència Estatal de Meteorologia d'una "primavera seca" i no plou en les pròximes setmanes, ja que el dany pot a arribar ser "irreversible".
En aquest diagnòstic han coincidit les organitzacions agràries, que asseguren que la situació tendeix a ser límit de forma simultània en diverses zones productores de la geografia nacional, però sobretot al centre peninsular.
En el seu últim avanç de superfícies, amb dades a 31 de gener, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació fixava la campanya 2019 de cereals tardor-hivern (blat, ordi, civada, sègol i triticale) a 5,502 milions d'hectàrees, un 0,5% inferior a la de 2018, que va ser de 19,57 milions de tones.
El president de la Sectorial de Cultius Herbacis de Cooperativas Agro-alimentarias, Joan Carles Bermejo, ha explicat que l'any passat la collita va ser rècord, i que en aquesta, no sap si s'arribarà a nivells normals -entorn als 16 milions de tones-, perquè dependrà de si en les pròximes setmanes plou. "El desànim s'estén entre els agricultors afectats, sobretot entre els de Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia, i a Castella i Lleó, on tot i que la situació és bona, les altes temperatures comencen a preocupar", ha afegit. Bermejo ha explicat que si en els pròxims 30 dies el nivell de precipitacions continua així, pot derivar en restriccions de reg per part de diverses confederacions hidrogràfiques, el que al seu torn podria condicionar la campanya de blat de moro, un cultiu amb altes necessitats hídriques la sembra comença al voltant del 15 d'abril.
"Estem en una situació crítica i podem entrar en una situació irreversible", han apuntat a Efeagro des dels serveis tècnics d'Asaja després de qualificar de "molt preocupant" el moment per al sector de herbacis. Després d'un octubre i un novembre amb precipitacions per sobre de la mitjana -que van retardar la sembra en moltes parcel·les- la pluja ha estat menor al desembre, gener i, sobretot, al febrer, quan els seus valors es van situar un 40% per sota del normal mentre l'alta temperatura accelerava el desenvolupament dels cultius, han explicat. Les zones més afectades per aquest "febrer terrorífic" han estat Castella i Lleó, Extremadura, Andalusia, Múrcia, el sud de la Comunitat Valenciana, al Pirineu d'Osca i el sud de les Canàries. Asaja té ja constància de problemes entre els seus associats a Cadis i Màlaga (el cereal ha espigat sense haver aconseguit el seu desenvolupament normal); Albacete (s'estima que s'ha perdut el 50% de la sembra) i Conca (hi ha parcel·les molt malmeses i necessitat urgent d'aigua). A La Rioja, hi ha retards per falta d'aigua, que s'agreugen perquè no es donen les condicions per a l'abonat, ia la zona mitjana, la Ribera i Terra Estella de Navarra la situació és preocupant ja que hi ha mancances hídriques que poden ser greus a "molt curt termini", segons el departament tècnic d'Asaja.
El responsable d'herbacis de COAG a Andalusia, Ramón García, ha comentat que "cada dia que passa amb les actuals condicions meteorològiques, augmenta la possibilitat de danys irreversibles", que ja es perceben en algunes comarques de Sevilla, en què "el blat s'ha assecat ", i en altres de Ciutat Real. "El problema es pot estendre per totes les zones productores de cereal de tardor-hivern, lleguminoses i gira-sol de la Península si d'aquí a 15 o 20 dies continuen els càlids vents de Llevant i l'absència de precipitacions ", ha sentenciat.
David Erice, del departament tècnic d'UPA, coincideix que "està descartat aconseguir els rendiments que es van registrar a cereal de tardor hivern de l'any passat" i creu que és aventurat encara quantificar el volum de campanya ja que és "fonamental el que passi a el mes d'abril "des del punt de vista meteorològic. Davant d'aquesta situació, Erice recomana a l'agricultor "que tingui clar quines poden ser les seves expectatives de collita i ajustar a elles l'abonat" que podria passar per "dosificar la fertilització nitrogenada en dues fases", ja que potser la segona no calgui.