"Conèixer el sud per no perdre el nord en matèria de benestar animal durant el transport"

Article d'opinió de Jaume Bernis, responsable sectors ramaders COAG i autor del Dictamen d'opinió al CESE relatiu a la proposta de reglament de la Comissió Europea sobre benestar animal durant el transport.

Copenhaguen no és Lorca, Estocolm no és Alcarràs i Hèlsinki no és Utiel-Requena. A COAG som conscients que la proposta de reglament de la Comissió Europea sobre benestar animal durant el transport es basa a trobar solucions comunes i aplicables als 27 estats membres que conformen la Unió Europea. Tot i això, aquesta proposta no ha tingut en compte les característiques pròpies de cada Estat Membre, ja sigui la temperatura mitjana anual, la xarxa de carreteres i infraestructures disponibles, el nombre d'escorxadors establerts a cada país, els models de producció, la distribució de granges i la mida de les mateixes, entre altres particularitats.

Per exemple, no té sentit aplicar el mateix barem al voltant de la temperatura permesa per al transport a un país de la zona mediterrània que a un país de la zona nord. De la mateixa manera, no és lògic aplicar una mateixa restricció al voltant de la durada del transport en un país amb òptimes connexions de carreteres com un que depèn de carreteres d'un sol carril i amb múltiples zones muntanyoses.

Per tant, aquests factors afecten, de manera significativa, l'aplicació del reglament proposat pel que hem demanem a la Comissió Europeu que tingui en compte les peculiaritats de casa Estat comunitari. De la mateixa manera, demanem que es tinguen en compte les repercussions socials, mediambientals i econòmiques derivades de l'aplicació de la proposta.

Com a ramader puc assegurar que els principals interessats que els animals viatgin en les millors condicions possibles som nosaltres, els ramaders i ramaderes. No només perquè és part del nostre treball diari, sinó perquè les repercussions de qualsevol dany derivat del transport són a càrrec del productor.

La Comissió manté que la seva proposta es basa en la ciència a través de les diferents anàlisis dutes a terme per l'EFSA, però oblida una part fonamental per poder fer la correcta aplicació de la proposta: l'experiència dels ramaders, transportistes i veterinaris . Ells tenen el coneixement pràctic, i si volem aconseguir normes efectives i coherents, és fonamental escoltar-ne la veu. Per tant, demanem a les institucions comunitàries que afegeixin aquest coneixement valuós. D'altra banda, és fonamental que es recullin en tots els acords comercials bilaterals les mateixes exigències de producció i comercialització per a tots els productes que entrin i surtin de la UE, altrament estarem posant els ramaders europeus en un clar desavantatge davant les importacions procedents de tercers països.

En el dictamen que vaig presentar divendres passat, 31 de maig, al Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), proposem solucions coherents i que siguin eficients a llarg termini, ja que, considerem que allò proposat per la Comissió no deixa de ser un paquet de mesures a curt termini que criminalitza el sector i posa una traveta més al ramader europeu.

No ens podem oblidar que l'actual model productiu establert a la UE ha estat fruit de la pròpia legislació comunitària, és per això que les nostres solucions intenten reorientar les restriccions proposades per la Comissió i evidenciar que, si veritablement volem un canvi, el primer que ha de fer la Comissió és donar facilitat per revertir el model de producció actual, potenciant la viabilitat econòmica i social dels escorxadors i granges locals.

En aquest sentit, considerem que:

- La Comissió demana reduir hores de viatge per a transport a escorxador; Això no té sentit si no es reverteix la situació actual de tancament d'escorxadors locals. Aquests escorxadors estan tancant per no poder adaptar-se a les exigències sanitàries imposades per la Comissió. És a dir, ens demanen complir el contrari del que estan aconseguint amb les seves polítiques actuals.

- La Comissió demana restringir els viatges a certes temperatures. De fet, quan les temperatures superin els 30 graus només es podran fer viatges nocturns. Això deixa per a països del SUD com Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, França, entre altres, és catastròfic, ja que, obliga els treballadors (ramaders, transportistes i veterinaris) a treballar de nit, amb les repercussions que aquesta imposició tindrà en les seves vides (parlem de conciliació personal i parlem de salut mental).

- A més, les fonts estadístiques europees afirmen que la sinistralitat en horari nocturn es multiplica per 10, sent un factor crític per als transportistes. Per tant, demanem encaridament a la Comissió que legisli la temperatura de l'interior de la caixa –amb un barem per espècie i raça ramadera– no té sentit legislar la temperatura exterior.

- La Comissió demana comptar obligatòriament amb un veterinari en la càrrega dels animals. Això és impracticable, ja que a la UE actualment hi ha dèficit de veterinaris, per la qual cosa seria impossible dur a terme aquesta exigència. A més, no té sentit dur a terme aquesta.