Gran èxit de participació en la 1a Jornada Espanyola del Cultiu de l'Alfals

Saragossa va acollir aquest dimarts 11 de febrer la 1a Jornada Espanyola del Cultiu de l'Alfals. El sector espanyol d'aquest farratge va demostrar que el futur passa per l'alfals, aconseguint congregar més de 1000 persones, vingudes de tot Espanya, al Palau de Congressos de la ciutat aragonesa.

Al llarg de la jornada es van analitzar les possibilitats que ofereix el mercat internacional, els desafiaments que plantegen les noves tecnologies, les qualitats del cultiu i com treballar-lo per potenciar la seva qualitat, a més d'enfortir la importància del binomi cultiu-indústria com a aposta de futur de el sector, el medi rural i la biodiversitat.

Aquesta jornada, conduïda pel presentador de ràdio Carlos Espatolero, va ser inaugurada per Francisco Tabuenca, president de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Alfals (AEFA), entitat organitzadora, qui no va dubtar a destacar les qualitats econòmiques, socials i mediambientals d'aquest farratge al temps que emfatitzava en l'elevada qualitat i seguretat alimentària de l'alfals espanyol com la seva qualitat més competitiva.

El cicle de conferències el va iniciar Paco Yglesias, economista UAB, PDD IESE i director d'Agro Fonamenta S.L, qui va abordar la situació dels mercats de matèries primeres agrícoles.

Especial interès va despertar la intervenció de Maria Naranjo, directora d'Aliments, Vins i Gastronomia de l'ICEX, que va insistir en les possibilitats que ofereixen els nous mercats per a la diversificació de les exportacions d'alfals. "Els mercats asiàtics són importants per a l'exportació d'alfals", va recordar Naranjo. A causa de l'alta demanda d'alimentació animal, Indonèsia, el Japó i Corea del Sud es plantegen com a noves oportunitats de diversificar mercats asiàtics davant l'actual "situació d'incertesa a la Xina". "Les possibilitats que ofereix la Xina són moltes. S'espera que la situació actual sigui un inconvenient temporal però no estructural ", opina Naranjo que confia que se segueixi comercialitzant al país asiàtic.

La jornada va continuar amb la intervenció de Santiago Garcia-Milà, subdirector general de l'Autoritat Portuària de Barcelona, que va detallar i explicar la logística en el sector de l'alfals, i Paz Fentes, del Ministeri d'Agricultura, va tancar el primer bloc de ponències aclarint el 'Futur de la PAC'.

Durant la jornada es va posar també de manifest la importància i necessitat de la digitalització, de la llavor i la seva certificació, els mitjans de producció, i els beneficis mediambientals de l'alfals en la rotació de cultius.

Alfredo Gómez, responsable de desenvolupament de negoci de ITTAINNOVA, va insistir que "l'agricultura està més endarrerida en digitalització que la resta de sectors productius", destacant la importància de la digitalització de el sector i com la seva implantació pot fer que s'incrementi entre el 10 % i el 20% de la competitivitat. Per la seva banda, Lorenzo González, del centre de Sanitat i Certificació Vegetal del Govern d'Aragó, va centrar la seva intervenció en l'alfals a Aragó i en l'ús de llavor certificada per a obtenir majors rendiments.

"Les qualitats de l'alfals" va ser el títol de la ponència realitzada per Ignacio Delgado del CITA, que va explicar que "L'equilibri entre producció i qualitat es troba en el 10% de floració". Finalment, Jaume Lloveras, de la universitat de Lleida, va apuntar els avantatges de l'alfals com a cultiu de rotació, ja que "al fixar el nitrogen atmosfèric - a terra -, les produccions del següent cultiu són més altes, fins i tot reduint costos, a causa de la poca necessitat d'ús d'abonat al cultiu posterior a l'alfals.

"La cloenda de la jornada va estar a càrrec de Joaquín Olona, Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Medi ambient del Govern d'Aragó, qui per la seva banda va destacar "el gran treball realitzat per les indústries transformadores en els últims anys sent capaç de competir en els mercats internacionals".

Després de l'èxit aconseguit l'organització ha apuntat que la intenció és realitzar aquesta Jornada cada dos anys, sense seu fixa i recórrer les principals zones productores d'alfals.