La carn de boví, el vi i els formatges, els més afectats pel coronavirus

El sector agroalimentari està aguantant en general bé l'impacte de la pandèmia de coronavirus, tot i que hi ha sectors que ho pateixen amb més duresa, en particular el de la carn de boví, el vi i els productes lactis, segons explica Efeagro després de la publicació de l'informe de la Comissió Europea.

El document, que passa revista a les perspectives a curt termini per als mercats agrícoles de la UE, assenyala que el sector s'està adaptant de forma eficient als "reptes sense precedents" del moment, gràcies en part a les ajudes de Brussel·les.

El confinament "ha modificat la demanda d'aliments des del començament de la crisi" i la tendència a emmagatzemar, juntament amb el tancament de restaurants, bars i hotels "està tenint un impacte directe en els productors agroalimentaris", diu l'informe. Mentre ha augmentat la demanda d'aliments bàsics com la pasta, l'arròs, la farina, les fruites i les verdures en pot, ha caigut d'altra banda la dels productes "d'alt valor, com els talls de carn de qualitat, el vi i els formatges especials".

La carn de boví, la producció de la qual ja va baixar el 2019 "hauria de disminuir encara més el 2020", diu en l'informe, que explica l'impacte sobre el sector per la manca de venda a restaurants o a carnisseria en supermercats.

El consum global de vi de la UE s'ha vist molt afectat per les mesures per combatre la pandèmia, ja que mentre les vendes minoristes estan augmentant, el consum en restaurants i bars "s'ha detingut". "Aquest canvi en el consum està afectant principalment als vins escumosos i d'alt valor", segons l'informe, que augura una caiguda de les exportacions de vi de la UE d'un 14% entre 2019 i 2020.

No ha passat el mateix amb altres produccions, com l'avícola, que va seguir creixent el 2019 gràcies a la creixent demanda i la de carn de porc, que hauria de créixer lleugerament amb una demanda sostinguda d'Àsia, a causa dels impactes de la pesta porcina africana, especialment a la Xina.

D'altra banda, en el cas dels lactis el pic de producció ha coincidit amb el brot de coronavirus, el que ha tingut un fort impacte a la baixa en el preu. A més, el tancament dels serveis d'alimentació i els mercats de productors ha afectat negativament "alguns productes d'alt valor afegit".

Pel que fa a les fruites i hortalisses, s'espera que la demanda de la UE de pomes fresques sigui superior a la mitjana gràcies a un major consum intern. L'impacte de la crisi en les taronges serà limitat, ja que la temporada de collita està arribant a la seva fi i "la demanda de taronges fresques i suc de taronja ha augmentat recentment". D'altra banda, segons l'informe s'espera que la producció de sucre a la UE disminueixi lleugerament, així com el consum, malgrat un cert augment en el consum domèstic.

En el cas de l'oli d'oliva, les importants existències fan que la disponibilitat general segueixi sent alta. "Després de l'aplicació de mesures de confinament, les vendes al detall d'oli d'oliva van augmentar, especialment als països productors de la UE. Això, juntament amb els preus baixos, hauria de conduir a una recuperació del consum en aquests països", afegeix.

D'altra banda, Brussel·les va publicar aquest dilluns un informe sobre els productes agroalimentaris i begudes protegits a la UE com "Indicacions Geogràfiques", el valor de vendes  de les quals va ascendir a prop de 75.000 milions d'euros el 2017. L'estudi conclou que el valor de vendes d'un producte amb un nom protegit és de mitjana el doble que el d'un altre producte similar sense cerfificació. El llistat d'Indicacions Geogràfiques de la UE inclou 1.470 productes de tota la Unió. Les indicacions geogràfiques representen el 15,5% de les exportacions de productes agroalimentaris de la Unió. Els vins són el producte més important en aquest àmbit i els Estats Units, la Xina i Singapur les principals destinacions d'aquests productes.