La guerra a Ucraïna: un conflicte amb conseqüències per al sector agroalimentari

En un món globalitzat, el que passa a milers de quilòmetres té o pot tenir conseqüències directes a altres països. I això és el que passa amb la guerra a Ucraïna. El sector agroalimentari espanyol tem que l'inici del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna elevi encara més els preus d'algunes matèries clau per a la producció primària, com els cereals, els mercats dels quals han deixat de cotitzar des de dijous davant la situació d'incertesa. És una de les primeres reaccions al conflicte en el sector agroalimentari, que ve de fer front a la crisi de la covid i arrossegant problemes de rendibilitat especialment a la primera baula de la cadena -agricultors i ramaders- per la pujada de preus de l'electricitat i dels fertilitzants, a la qual cosa s'ha unit l'efecte de la sequera.

Els cerealistes han precisat que en aquests moments s'escampa la confusió sobre la situació als ports d'Ucraïna, important proveïdor de gra i de matèries primeres per a Espanya, i sobre l'abast dels bombardejos, cosa que se suma a un altre interrogant: la limitació de trànsit als ports de l'est d'Europa. Per a la patronal de majoristes de cereals, que fins ara havia assegurat que el proveïment està garantit, la situació en aquests moments és “imprevisible”.

La balança comercial amb Ucraïna

Espanya va comprar a Ucraïna el 2021 el 27,4% de les importacions de blat de moro i el 62% de les d'oli de gira-sol, les dues grans dependències agroalimentàries d'aquest país d'Europa de l'Est. En aquest sentit, la balança agroalimentària és clarament deficitària per als interessos espanyols i supera els -800 milions d'euros, segons les dades consultades del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Així, l'any passat Espanya va importar productes del sector agroalimentari ucraïnès per valor de 1.027 milions d'euros davant dels prop de 173 milions que va exportar a aquest destí.

En compres, destaca la categoria de cereals, amb 545,37 milions d'euros, 510,27 milions dels quals són de la factura del blat de moro i 23,5 milions per les adquisicions de blat ucraïnès. Els segueixen els 423,17 milions en greixos i olis animals o vegetals, si bé la majoria, 422,14 milions d'euros, es van destinar a l'adquisició d'oli de gira-sol.

Les relacions comercials amb Rússia

En el cas de les relacions comercials agroalimentàries amb Rússia, des del 2013 es van complicar quan aquest país va imposar un veto a la importació d'animals i carn fresca de porc procedents de la UE després de diagnosticar-se dos casos de pesta porcina africana a senglars de Lituània.

El 2014 Rússia va ampliar el veto a productes frescos (hortofructícoles, carns, peixos) de la UE però, en aquest cas, en represàlia per les sancions a Moscou per la seva actuació a Ucraïna aquest any. Cal destacar que aquesta mesura va suposar una forta pèrdua de mercat per a sectors com el de fruites i hortalisses espanyoles, que avui no han trobat destinacions alternatives.

Amb anterioritat als vetos, la balança agroalimentària d'Espanya amb Rússia donava un superàvit proper als 400 milions d'euros. En canvi, al 2021, el saldo continua fent un lleuger superàvit (al voltant dels 30 milions d'euros), amb unes exportacions que van superar els 244 milions i unes importacions d'uns 212 milions.

Les principals vendes espanyoles a Rússia se situen ara a les conserves de verdures i fruites, oli d'oliva i vi mentre que Espanya compra aquest país, principalment, polpa de remolatxa, peix congelat i cereals.

El camp en alerta

"Rússia és una economia petita en relació amb el seu poder bèl·lic o influència mundial però és un gran proveïdor d'energia i això tindrà impactes col·laterals al mercat internacional", ha resumit el director tècnic per a assumptes de la Unió Europea d'Internacional de Cooperatives Agro-Alimentàries, Gabriel Trenzado. Aquest impacte energètic, així com tots els problemes logístics que comporta una crisi bèl·lica com la d'Ucraïna, pot afectar els costos de producció, que ja "estaven multiplicant-se per dos i per tres" arran de la pandèmia de la covid-19, ha dit.

El president d'Asaja, Pedro Barato, ha mostrat la seva preocupació pel conflicte atès que pot afectar "molt negativament" el sector agroalimentari espanyol, dependent especialment del blat de moro i de l'oli de gira-sol i també per altres compres com el blat i les coques d'olis vegetals.

Mentrestant, la Coordinadora d'Organitzacions Agràries i Ramaderes (COAG) sosté que l'inici de la guerra pot empitjorar "la tempesta perfecta" que ja pateix el camp espanyol, ja que als efectes de la sequera i la manca de pluges se sumaran alces noves dels costos d'altres matèries.

"Conseqüències desastroses" per a l'agricultura espanyola preveu per part seva el secretari general de Relacions d'Internacionals de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA), José Manuel Roche, especialment perquè poden derivar en una forta alça dels preus dels cereals i dels pinsos i fins i tot produir el desproveïment d'abonament per la manca de nitrat d'amoni rus.