La pesta porcina africana, el desastre econòmic que es propaga per l'Àsia

Des que l'agost de 2018 es detectés a la Xina l'aparició dels primers focus, la pesta porcina africana s'ha propagat per tot el gegant asiàtic i ha saltat a països com Mongòlia, Cambodja, Laos i Vietnam, nació on s'han sacrificat més de 2,6 milions de porcs. I és que a Àsia ja són 9 els països afectats, mentre que en el territori europeu ascendeixen a 14, dels quals 4 no són de la UE (Rússia, Ucraïna, Bielorússia i Moldàvia).

Corea del Sud, Filipines i Birmània han estat els últims a resultar afectats. I és que uns 5 milions de porcs ja han mort o han estat sacrificats a Àsia, la majoria d'ells a Vietnam, encara que el centre de les mirades hi ha la Xina, el major productor mundial de porc, on s'han detectat 157 brots. En aquest país la producció porcina caurà almenys un 10% anual el 2019, a 49 milions de tones, segons càlculs de l'Organització de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). A més d'augmentar les importacions d'aquesta carn, s'espera que el gegant asiàtic doni prioritat a la producció alternativa de polleria i compri l'exterior menys cereals i soja per a pinsos, uns moviments que estan alterant els mercats.

Un impacte directe ha estat l'increment en un 40% dels preus del porc entre febrer i maig d'aquest any al mercat xinès, i en un 50% en el de futurs de la Borsa de Chicago. El problema es veia venir des que fa uns anys els experts van constatar un major nombre de casos de pesta porcina africana en poblacions de porcs salvatges o senglars d'Àsia i l'est d'Europa, un altre focus actual de la malaltia. "Vam veure que si la malaltia arribava a entrar per les fronteres de la Xina seria un desastre, com ha passat", indica a Efe el cap del Servei Veterinari de la FAO, Juan Lubroth, que no descarta que el virus arribi a nous països.

El contacte directe entre porcs sans i aquells infectats representa la manera de transmissió més comuna, encara que també es pot propagar pel contacte amb vehicles, corrals, pinsos i roba contaminats. El virus és "bastant resistent" en els productes elaborats amb porc, ja estiguin congelats, en sal, confitats, tractats o fumats, segons Lubroth, que recorda que a la península Ibèrica es van trigar 35 anys a erradicar la malaltia -el virus va entrar a finals de la dècada de 1950- i va costar molt tornar a introduir pernil o xoriço en el comerç internacional. Europa també va ser testimoni el 1997 d'un focus en els Països Baixos que va ocasionar la destrucció d'onze milions de porcs amb un cost de 2.300 milions de dòlars (gairebé 2.100 milions d'euros).

Ara és Àsia el continent que afronta les majors dificultats. "Molt depèn de la qualitat dels serveis veterinaris i del compromís o col·laboració amb el sector privat", assevera el responsable de la FAO. Insta les autoritats a compensar els productors afectats perquè aquests informin del problema i no caiguin en pràctiques "contraproduents" com vendre els animals abans que es morin tots. Assegura que alguns països han trigat a comunicar els brots a la comunitat internacional, de manera que demana celeritat i inversions en mesures d'higiene i plans de contingència per saber com actuar i disminuir els riscos.

La cap d'Informació de sanitat animal de l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), Montserrat Arroyo, ressalta que la transmissió del virus entre regions "ha estat causada per persones que han transportat productes carnis infectats i per la pobra bioseguretat a les granges" . "Llevat que millori la bioseguretat i la gent sigui més conscient, és possible que la malaltia segueixi avançant", afegeix, alhora que recorda que no es disposa d'una vacuna efectiva contra la pesta porcina africana.

Hi ha una aliança global per investigar la malaltia amb socis com l'Institut Pirbright, que porta dècades dedicat a aquest àmbit, però la seva experta Linda Dixon lamenta que falti "finançament per a vacunes". Tot i que reconeix que últimament hi ha més interès per desenvolupar-les, Dixon necessita que poden passar anys fins que s'aconsegueixi, entre altres motius perquè es necessiten laboratoris especials amb llicència per treballar amb els virus, un procés que la Xina ha iniciat recentment.