La producció d'alfals i farratges deshidratats baixa un 22%

La producció total de les empreses del sector deshidratador espanyol a la campanya 2023/24 ha estat de 980.906 tones, fet que suposa un descens d'un 22% en relació amb la producció registrada a l'anterior campanya.

La producció disminueix en pràcticament totes les comunitats autònomes sense excepció, i Aragó és la que menys cau amb un -17%, i les dues castilles, on més s'acusa el descens, situant-se en un -35%. Segons indica l'Associació Espanyola de Fabricants d'Alfals Deshidratat, AEFA, Aragó ha produït el 61% del total d'Espanya (604.000 tones), seguit de Catalunya amb el 17% i de Castella i Lleó amb el 10%.

La producció de granulat baixa lleument en 23.000 tones, mentre que la de bales té un descens notable, amb una pèrdua aproximada de 130.000 tones respecte de la campanya anterior.

Aquest any el mercat ha tingut dues realitats molt diferenciades, d'una banda el que ha passat al mercat nacional i de l'altra el desenvolupament que han portat les exportacions.

Mercat nacional

El començament de la campanya va estar marcat per la sequera, la manca de pastura, i la manca d'existències del final de la campanya. Això va fer que els ramaders nacionals entressin en una “psicosi total” davant de la possibilitat de quedar-se sense aliment per als animals si la manca d'aigua s'allargava en el temps. Entre els mesos d'abril i juny, tot el que es produïa es treia al mercat nacional. Després de les pluges de juny i setembre, la demanda interna va tornar a la normalitat.

Mercat internacional

Pel que fa a les vendes a exportació, també es pot dividir en dues fases diferenciades. L'època de la sequera, on hi va haver alguna opció de tancar operacions a preus interessants però el dubte de si hi hauria producte o no, va fer que moltes indústries no es comprometessin amb contractes per servir durant tota la campanya. Si bé en aquest període ja hi havia dubtes sobre la situació del mercat a Àsia, a causa dels alts preus de la darrera campanya i dels baixos preus de la llet en aquests mercats.

Després de l'estiu i amb els magatzems ja amb mercaderia després de les pluges del juny, s'esperava els compradors internacionals que, o no arribaven o no estaven disposats a pagar el preu del producte nacional. Aquest preu estava condicionat pel preu de compra al pagès i per la gran diferència amb el mercat nacional, i així van anar passant els mesos amb sortides en comptagotes, un 50% menys que anys anteriors. A tots aquests problemes de demanda, s'hi va unir el problema del Mar Roig.

Previsions per a la propera campanya

El passat 1 d'abril va començar la campanya 2024-25 dels farratges deshidratats. A priori, la situació és molt diferent de la que es va viure l'any passat, on la sequera amenaçava la producció anual. Actualment les reserves hídriques són més grans que les de l'any anterior, cosa que ens donaria una producció que rondaria les 1.300.000 tones, a més la superfície destinada als farratges podria créixer al voltant d'un 5% en relació amb la campanya passada, sobrepassant les 100.000 hectàrees.