Les fruites i hortalisses, la carn i el pa, els productes més consumits fora de la llar en 2019

Els espanyols es van gastar el 2019 un 2,3% més en alimentació que en 2018, arribant als 105.465,2 milions d'euros i mantenint la tendència creixent dels darrers anys. Això vol dir que cada espanyol va gastar una mitjana de 2.567,17 euros en alimentació, per a un consum mitjà per càpita situat en 758,19 quilos-litres d'aliments i begudes. Així es desprèn de l'Informe de Consum Alimentari a Espanya 2019 presentat pel ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas.

De la despesa total, 69.503,13 milions d'euros corresponen al consum domèstic (65,9%) i 35.962,07 milions al consum realitzat fora de la llar (34,1%). Pel que fa al volum, el consum total va arribar als 33.303,08 milions de kg o litres, xifra molt similar a la registrada l'any passat (33.464,38 M. kg / l). D'aquesta quantitat, un 86,1% es va realitzar a les llars i un 13,9% fora de la llar.

Consum a les llars espanyoles

En relació amb el consum a les llars espanyoles, la despesa en alimentació va ascendir el 2019 a 69.503,1 milions d'euros, fet que suposa un augment de l'1,4% respecte a l'any anterior. Aquest increment de la despesa es deu a la pujada registrada en el preu mitjà dels aliments (1,8%), ja que el volum total adquirit va registrar un lleuger descens del 0,4%.

El consum per càpita dins de la llar va suposar una quantitat mitjana de 621,67 kg / l. Les fruites són els aliments que suposen un major volum de consum per persona i any (90,9 kg), seguit de les verdures, patates i hortalisses (84,6 kg) i llet (69,3 kg).

En aquest àmbit, els productes frescos representen una part important delbconsum domèstic, amb un 43,1% de la despesa total i un 39,8% del volum, xifres similars a les de 2018.

Les fruites, hortalisses i patates fresques, juntament amb la llet i derivats lactis, suposen el 44,4% dels quilos consumits. En valor, es gasta el 20,6% en carn i el 12,9% en peixos. Aquests dos grups representen el 33,5% del pressupost en alimentació de la llar.

Les comunitats autònomes amb major consum per càpita a la llar són Balears, Catalunya, Canàries, Galícia, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana, totes per sobre de la mitjana nacional. Per valor, la despesa per càpita més alta es produeix al País Basc, Catalunya i Balears.

En relació amb els establiments de venda, el supermercat és el canal preferit pels consumidors per realitzar les seves compres, representant el 48,2% de les compres de productes d'alimentació.

L'alimentació fora de la llar

Durant l'any 2019, la despesa en aliments i begudes fora de la llar va ser de 35.962,07 milions d'euros, el que equival a 4.633,70 milions de kg-litres i prop de 16.718,59 milions de consumicions en termes generals. En volum tot just es modifica pel que fa a l'any anterior (-0,1%), però sí que té un impacte econòmic per al sector del 4,1%, a causa de l'increment del 4,2% del preu mitjà respecte a l'any anterior.

Cada persona consumeix fora de la llar 136,62 kg-litres de productes d'alimentació. La despesa per càpita de mitjana fora de la llar va ser de 1.060,29 euros, dels quals 60,6% es van destinar a aliments i un 39,4% a begudes.

Per productes, els més consumits han estat: fruites i hortalisses (27,3%), carn (14,9%) i pa (11,6%). Els peixos i mariscs mantenen una proporció en volum del 9,5%.

Evolució del consum durant la pandèmia

Planas ha puntualitzat que, davant la impossibilitat de consumir fora de casa, s'ha produït un major consum domèstic en relació amb l'any anterior. Per això, hi ha categories d'aliments que s'han comprat més que l'any passat per consumir a la llar, encara que això no vol dir que es compensi el consum que abans es realitzava fora de casa.

Amb dades agregades de consum de les 13 setmanes (de el 9 de març fins al 7 de juny), el consum a la llar ha crescut un 24,5%, fet que suposa 1.635.000 de quilos més d'aliments i begudes que en el mateix període de l'any passat. La despesa ha estat un 28,4% superior, al situar-se en 4.586 milions d'euros més, a causa d'un augment del preu mitjà del 3%.

L'increment de les compres per a la llar va ser especialment intens durant les setmanes prèvies a la declaració de l'estat d'alarma, a causa de l'apilament d'aliments que van realitzar moltes llars. A mesura ha anat avançant l'estat d'alarma, l'augment de les compres respecte a les mateixes setmanes de l'any anterior ha estat sostingut, però més moderat.